Lo último.

ivox.com - el no-do de Sergi Durà,

+

Perdent la raó

Mor un xiquet al ser atacat per un gos, i l’animal acaba en una comissaria de la Guàrdia Civil.
         

Fa alguns dies que vaig tornar de visitar ciutats com a Sant Petersburg, Moscou, Kíev, Cracòvia, Praga, i llocs com Chernobyl o Auschwitz. Sabia que havia d’escriure algun nou article sobre els llocs visitats, , però 15-M, resultat de les eleccions, indignats, la bambolla de la SGAE, no sabia molt bé fins que hui veient un d’eixos, nomenats com a informatius que l’única cosa que fan és entretindre. Han dedicat uns segons a donar una tràgica notícia. Un xiquet de 14 mesos mor al ser mossegat pel gos de la família. Un drama, que m’ha resultat molt penós.Deixant a banda detalls, sentiment i dolor. M’ha resultat extraordinàriament incomprensible. Realment incomprensible l’últim comentari per a tancar la notícia.

       -… el perro está siendo examinado en las dependencias de la Guardia Civil.

No ho entenc. No entenc res. ¿Qué la Guàrdia Civil està examinant al gos? A eixe gos que va mossegar el xiquet. O he d’escriure, al gos que presumptament va mossegar el xiquet. Què estan fent amb eixe gos? Ho estan mirant, interrogant? Li han llegit els seus drets? Remetran el cas a la fiscalia? Cada vegada pareix més difícil actuar basant-se en raonaments senzills i aplicar el sentit comú, en esta societat avançada en la que pareix comença a imposar-se el més complicat he irracional. Siguem sensats, a l’animal, independentment de la seua culpa, naturalesa, o inconsciència cal sacrificar-ho immediatament, hui mateix. I més enllà de permisos, i legislacions, a la família deixar-la perquè puga plorar i superar la pèrdua del xiquet.

DemoKracia

La Junta Electoral decidix no permetre les manifestacions durant la jornada de reflexió. Jornada de reflexión? Haurien de decretar un any de reflexió. Que és açò de la reflexió. Com pot haver-hi un concepte tan arcaic? Com es pot reflexionar sobre la corrupció d’alguns polítics? Sobre els 5 milions d´aturats? Sobre la falta d’expectatives? Sobre la classe política al dictat de l’economia? De la ganga d’una època de creixement que mai tornarà a lluir sobre la nostra terra? Com es poden pagar cartells electorals amb les cares dels polítics amb fons públics? Com pot Zapatero donar com a resposta i tot aclariment sobre les actuacions respecte d’això de les manifestacions…

  -El Gobierno, dará, una respuesta, inteligente.

I el diumenge es votarà, i el dilluns… el dilluns tots els polítics diran haver guanyat i tots els altres perdut. 

Perdut quant almenys un dia magnífic, convertit en estúpid dia de la reflexió.

Potser, parle per mi. Potser m’ha preguntat algú si vull un dia de reflexió. No, no ho vull. De fet per a estalviar-m’ho ja he votat, i és més encara que no vinga al cas, per a botar-me tan estúpid dia, isc de viatge tenint com a primer destí Sant Petersburg, on al 1917 el poble inchado de fam i sense futur es va alçar contra els oligarques.

Ja veurem que passa ací.

La veritat és que el poder no pot estar en mans de polítics mediocres i gents que governan l’economia com el senyor este, l’expresident del Fons Monetari Internacional ara acusat de 7 delictes sexuals suposadament comeses contra la mateixa dona.

De totes maneres, i ja veurem el que passa, més que per una Democràcia Real,  preferisc una Democràcia Autèntica, que això dels reis comença a sobrar i… i m’he d’anar, no tinc temps d’escriure més.

La mort de Bin Laden, de Bíblia i revòlver.

Justified

Obama, s’ha fet justícia.
Dick Cheney, la tortura dóna resultats.
Michael Bloomberg, esta és la nostra venjança.
A Europa, tots aplaudixen.

Com tot indica fa hores, pot dies, es va donar una orde: matar a Bin Laden. L’orde ix de la Casa Blanca i es dóna mort a l’encarnació del mal, després es llança el cadàver al mar.

Españoles, Bin Laden ... ha muerto.

Està clar que Estats Units és un gran país, que tinga president republicà com Bush, o negre i demòcrata com Obama, recordem Premi de la Paz continua actuant amb les mateixes ferramentes amb què els agents del Poni Express traslladaven i repartien els correus.

Estes armes no eren, ni són altres que la Bíblia i el revòlver. Hui una vegada més es demostra la unió perfecta d’estes dos ferramentes en què se cimenta la societat nord-americana, que fa i desfà segons li

place.

Creia jo, estúpid de mi, que quan algú comet actes criminals, primer ha de ser considerat innocent, fins que per mitjà de juí, advocats, lleis, fiscals i certes garanties, es jutja l’acusat.

Açò mai ha ocorregut amb els presos de Guantánamo, molts d’ells fets presoners sabent de la seua innocència per a obtindre informació.

Ara és mata a Osama Bin Laden, i açò no és el pitjor. El realment greu és que açò legitimiza a qualsevol estat a matar a qualsevol s’acuse de terrorista.

Legitimiza açò als Israelites que maten en Palestina, Jordània o Dubai, podran matar a qualsevol en qualsevol país. Podrà matar qualsevol govern en qualsevol part? Podria haver matat Espanya als etarres refugiats a França?

Seguiran d’ací a uns anys tenint utilitat els jutges? Pot un president socialista parlar com Rajoy, i limitar-se a felicitar als que no respecten la legalitat? Poden assassinar només els governs, o també

les autonomies? Hi ha prou en assenyalar l´amic d´un temps com a enemic per a fer una guerra?

Quan és legetimicen els assassinats rere acusacions de terrorisme vindran noves acusacions, i bastarà amb l’acusació, amb la legitimitat de la Bíblia, i amb la bala d’un revòlver per a assassinar, que això

és el que s’ha fet amb la justícia i amb els drets de tots. Diuen que el mon es ara més segur, i el que passa és que anem a pitjor.

Benvinguts a la globalització del salvatge oest.

Dia Internacional del Sense Trellat.

Del treballador, del pare, de la mare, dels enamorats, 5 de desembre Dia Internacional dels Extraterrestres.

L´humà és un animal sense límits, prova d’això el calendari dels Dies Mundials i Internacionals. Veient tota la llista, més que fer-ho per dies, o setmanes, millor seria fer-ho per mesos. Un mes per a la dona,

un altre mes per a malalties rares, un altre mes per a malalties, un altre mes per a discapacitats, un altre per als pobres del món, i així. Em sorprenen alguns dies com el 21 de febrer, Dia Internacional de la Llengua Materna, o com el 28 de setembre Dia Mundial de la

Ràbia, però encara més el 20 d’octubre, Dia Mundial de l’Estadística.

Sí, sí, l’estadística també té dret a ser feliç, i a reclamar el seu protagonisme. Una altra data a tindre en comte és la del 29 de novembre com a Dia Internacional de la Solidaritat amb el Poble Palestí, com si l’assumpte de Palestina fora una malaltia o pandèmia

que com no es pot solucionar cal controlar, com si fora així com la lepra, quan potser per a començar es podrien complir les resolucions d’esta institució, que no sabem si regala dates o les ven al millor postor. Està clar que esta gent, l’ONU, no té vergonya, la prova està

en el 24 d’octubre Dia de les Nacions Unides.

A continuació en la llengua de Cervantes el calendari, hipocondríacs abstindre’s.

Enero

24 Día Mundial de la Lepra

30 Día Mundial de la no violencia

Febrero

4 Día Internacional contra el Cáncer

6 Día Internacional contra la Mutilación Genital Femenina

11 Jornada mundial del enfermo

14 Día europeo de la salud sexual

21 Día internacional de la lengua materna

27 Día nacional del trasplante

28 Día mundial de las enfermedades raras

Marzo

8 Día de las Naciones Unidas para los Derechos de la Mujer y la Paz Internacional

8 Día internacional de la mujer

11 Día Mundial del riñon

12 Día mundial del glaucoma

14 Día europeo para la prevención del riesgo cardiovascular

15 Día mundia de los derechos del consumidor

15 Día Mundial del Agua 

Tercer martes Día Mundial del Trabajo Social

20 Día Mundial del Sueño

21 Día internacional de la eliminación de la discriminación racial

21 Día Forestal Mundial

A partir del 21 Semana de solidaridad con los pueblos que luchan contra el racismo y la discriminación racial

22 Día mundial del agua

23 Día meterológico mundial

24 Día mundial de la tuberculosis

24 Día internacional de solidaridad con el personal detenido y desaparecido

Abril

2 Día mundial de concienciación sobre el autismo

4 Día internacional de información sobre el peligro de las minas

6 Día Mundial de la Actividad Física

7 Día mundial de la Salud 

8 Día internacional del Pueblo Gitano

11 Día mundial del Parkinson

16 Día Mundial de la Voz

17 Día mundial de la Hemofilia

18 Día Europeo de los Derechos de los pacientes

23 Día mundial del libro y de los derechos de autor

24 Día nacional de la Fibrosis Quística

25 Día africano del paludismo

26 Día mundial de la propiedad intelectual

28 Día mundial de la seguridad y la salud en el trabajo

29 Día Europeo de la Solidaridad y Cooperación entre Generaciones

Mayo

3 Día mundial de la libertad de prensa

Primer martes Día mundial del asma

10 Día mundial del Lupus

12 Día mundial de la Fibromialgia y del Síndrome de la Fatiga Crónica

14 Día mundial dela hipertensión

15 Día Internacional de las Familias

17 Día Internacional contra la Homofobia

17 Día Mundial de las Telecomunicaciones y la Sociedad de la Información

19 Día mundial de la Hepatitis

22 Día internacional de la diversidad biológica

24 Día nacional de la Epilepsia

25 Día de África

27 Día Nacional del Celíaco

28 Día nacional de la nutrición

29 Día Internacional del personal de paz de las Naciones Unidas

31 Día mundial sin tabaco

Junio

Mes mundial De la Esterilidad

1 Día internacional de los niños inocentes víctimas de agresión

5 Día mundial del medio ambiente

6 Día mundial de los trasplantados

13 Día europeo de la prevención del cáncer de piel

14 Día mundial del donante de sangre

15 Día mundial de toma de conciencia del abuso y maltrato en la vejez

17 Día mundial de la lucha contra la desertificación y la sequía

20 Día mundial del refugiado

21 Día mundial contra la ELA (Esclerosis Lateral Amiotrócica)

26 Día internacional de la lucha contra el uso indebido y el tráfico ilícito de drogas

26 Día internacional de apoyo a las víctimas de la tortura

29 Día Europeo de la esclerodermia

Julio

Primer sábado Día internacional de las cooperativas

11 Día mundial de la población

28 Día Mundial de la Hepatitis

Agosto

1-7 Semana mundial de la lactancia

9 Día mundial de las poblaciones indígenas

12 Día internacional de la juventud

19 Día Mundial de la Asistencia Humanitaria

23 Día internacional para el recuerdo del comercio de esclavos y su abolición

31 Día internacional de la solidaridad

Septiembre

8 Día internacional de la alfabetización

10 Día internacional para la prevención del suicidio

10 Semana europea del cáncer de pulmón

15 Día Europeo de la Salud Prostática

15 Día mundial del linfoma

16 Día internacional de la preservación de la capa de ozono

21 Día internacional por la paz

21 Día mundial del Alzheimer

23 Día Internacional en contra de la explotación y tráfico de mujeres

25 Día mundial del corazón

27 Día mundial del turismo

28 Día Mundial de la rabia

29 Día mundial de la retinosis pigmentaria

Última semana Día marítimo mundial

Octubre

1 Día Internacional de las personas mayores 

1 Día internacional de las personas sordas

1 Día internacional de la Hepatitis C

2 Día interamericano del agua

Primer lunes Día mundial del hábitat

4-10 Semana mundial del Espacio

Primer jueves Día europeo de la depresión

5 Día Mundial de los Docentes

7 Día Mundial contra la Pena de Muerte

7 Semana europea contra el cáncer

Segundo sábado Día mundial de los cuidados paliativos

9 Día mundial del correo

10 Día mundial de la salud mental

Segundo miércoles Día internacional para la reducción de los desastres naturales

14 Día mundial de la vista

15 Día Internacional de la mujer rural

16 Día mundial de la alimentación

17 Día internacional para la erradicación de la pobreza

17 Día mundial contra el dolor

18 Día mundial de la menopausia

19 Día nacional contra el cáncer de mama

20 Día mundial de la osteoporosis

20 Día Mundial de la Estadística

24 Día de las Naciones Unidas

24 Día mundial de información sobre el desarrollo

24-30 Semana del desarme

29 Día mundial del Ictus

31 Día universal del ahorro

Noviembre

Segundo jueves Día Mundial de la usabilidad

6 Día internacional para la prevención de la explotación del medio ambiente en la guerra y los conflictos armados

10 Día mundial de la Ciencia al servicio de la paz y el desarrollo

14 Día mundial de la diabetes

16 Día internacional para la tolerancia

Segundo o tercer miércoles Día mundial de la EPOC.

18 Día Europeo del uso prudente de antibióticos

20 Día de la industrialización de África

20 Día mundial de la infancia

21 Día mundial de la televisión

21 Día mundial de la filosofía

21 Día internacional de la espina bífida

25 Día internacional de la eliminación de la violencia contra la mujer

29 Día internacional de la solidaridad con el pueblo palestino

30 Día Internacional de la Seguridad de la Información

Diciembre

1 Día mundial de la lucha contra el SIDA

2 Día internacional de la abolición de la esclavitud

3 Día internacional de las personas con discapacidad

5 Día internacional de los voluntarios para el desarrollo económico y social

7 Día internacional de la aviación civil

9 Día internacional de la Radio y la Televisión a favor de la Infancia

10 Día de los derechos humanos

18 Día internacional del emigrante

18 Día nacional de la esclerosis múltiple

21 Día nacional del niño

Al Crito le pió trabaho, pero lo má importante e la salú.

Hola niños y niñas, no me pego un tiro por falta de pistola.

Hoy, lunes 18, el informativo de la noche, copia frase a frase del emitido al mediodía,  las noticias. Los informativos señores, los informativos. de Tele-Cinco vienen, como últimamente super, pero super, super salerosa e interesante.

El Cristo Cautivo, El Señor de Málaga, el de la túnica blanca, Dios Santo, no pue salir por la lluvia, en Sevilla también lloran a lágrima tendía por no poder sacar al Cristo Pablo o algo así, en Graná hay cinco procesiones simultáneas, y en Bilbo, el Cristo de Medinaceli se pasea por la calle de las putas, que le tienen mucho cariño y respeto. Olé. 

Más noticias, la ultraderecha sube en Finlandia y la bolsa se hace caca. Más, 4.000 ingleses en Salou, unos borrachos, otros desnudos, toda esta gran información con testimonios y unos opinando a favor, otros en contra de este tipo de turismo. Interesante noticia a la que añaden un dato escalofriante y aterrador: 12 atendidos por sobrepasarse con el alcohol, ¡Dios mío! y volviendo a Dios, este año el Cristo del Trabajo se revaloriza y aumenta su número de fieles.

Otro Cristo libera a una presa pa ahorrale año y medio de prisión. 

· Graciá al Gristo me portaré bie.

Continuamos con otra noticia de las importantes.

Una doble reclama como suyo el trasero de Natalíe Portman, luego Nicolas Cage, borracho, arruinado y sacado de la cárcel por un luchador cazarecompensas. P y Bardem bailando con Prince en un concierto que este último dio en Los Angeles. 

-… donde vemos bailando en un estilo que nos recuerda al mismísimo Rey del Rock, a un Javier Bardem mucho más desinhibido que a Penelope, ya totalmente recuperada tras dar a luz. –añade como broche en despilfarro informativo ¿la locutora?

Gracias, gracias y olé por toda esta información cerrada con el tiempo, que lloverá en Semana Santa, y como broche de oro el fútbol. La Copa del Rey de todos los españoles herencia de un dictador. 

Aún nos pasa poco.

Post Post: ¡Por favor ayudarme, decirme que pierdo, que he perdido ya

la razón. Qué todo esto no está sucediendo!

El Pati dels Somnis

Ahir, i quan dic ahir vull dir dijous passat, sempre dijous passat. Ahir vaig somiar amb un espai que no era de ningú i no obstant això podia ser utilitzat per tots. Ahir vaig somiar amb un espai abandonat renascut de les ruïnes i el fang convertit en flor de lotus on en diferents àmbits i colors les persones desenrotllaven labors que a altres beneficiaven, ahir vaig somiar amb un taller de ioga, amb la presentació d’un llibre, que parlava amb dos persones Marcos, perfecte, Miguel comentant amb la música de Borís Vian sobre una estada de sòl escacat on el perfum era fresc de mandarina i dolç de canavis. Ahir vaig somiar possible altres societat que naix d’esta mercantilista caminant al bescanvi social. Després vaig despertar i em doní compte no era un somni. Tot era realitat, tot existia en el carrer Pez 21, a Madrid, en El Patio Maravillas.

Mai m'han agradat els medley's, però...

... en aquesta ocasió faré una excepció.

Entrevista a Radio 9

Collons!

No sé si la coprolàlia és una malaltia, necessitat, o plaer, cague en això. No sé si els premiats de la Pau, Obama ho és, ho són en realitat. Merda de rima, ara diuen que Gadafi és roín i els rebels bons, de Palestina i Israel silenci ni mitja paraula, que els donen per l’anus, per el cul a tots eixos porcs. Hòstia puta, una altra vegada una rima. Que si sunami, que si Japó, que si reactor, a veure si rebenta el món d’una puta vegada ja. Em toca els ous el que esmenta el telenotícies, hui sol en les platges, demà dia mundial de la banana, Zapatero se’n va, Rajoy se la meneja, maleïts cabrons polítics tocacojones. Però cague en la puta verge santíssima de l’esperança, els humans encara tenim força per a arreplegar els mocs de les balenes per mitjà d’un helicòpter de ràdio control, o Richard Stephens, John Atkins, i Andrew Kingston premis IgNobel de la Pau, per demostrar que en efecte dir paraulotes rebaixa el dolor. Collons!

Sergi Durà: "L'Home Llop, encara que lleig, és més genuí que els vampirs"

Entrevista a l'Informatiu.com

L'escriptor valencià presenta la seua nova novel·la 'Un home llop xangainès a Dubai' (Editorial Cocó), una obra satírica carregada de referències a la cultura pop dels 80 en la qual, segons l'autor, s'utilitza “l'humor com a arma per a l'acció”.

Acudeix a l'entrevista embolicat en un vestit color marengo de ratlles fines, camisa rosa, corbata bordeus, mocador roig, ulleres de sol i barret negre. Assegura que la seua vestimenta és el seu homenatge al llop-home de Boris Vian, una de les seues principals influències per a Un home llop xangainés a Dubai, la seua nova novel·la. Sergi Durà (València, 1973) es considera principalment un autor satíric que empra l'humor com a atractiu alhora que crítica, tal com va fer en el seu anterior títol, Coincidencias, en el qual va parodiar la corrupció política en la Comunitat. Ara la seua sàtira s'ha estés des de Xangai fins a Dubai passant per la Itàlia berlusconiana i els EUA, fins a atrapar el mateix autor, que no dubta a esgrimir una arpa de llop o udolar en més d'una de les presentacions del seu nou llibre, la qual cosa podria ocórrer aquesta mateixa vesprada a la Fnac València (19 hores), en una posada en escena que comptarà també amb un concert en directe del grup valencià Los Brackets.

P: No l'estarà posseint el personatge? 
R: Crec que la lluna fa molts anys que em va posseir i en aquest món, per a poder viure o sobreviure, quasi millor tenir diverses personalitats. Em passa com al personatge, que preferia ser vampir, però li va tocar ser home llop. Ser escriptor no és el que jo hauria triat. Preferiria ser futbolista professional, guanyar milions, que em faceen massatgets, casar-me amb una model, etcètera. Però em va tocar ser escriptor i estar tancat en una habitació amb l'ordinador.

P: Qui és aquest Home Llop xangainès?
R: És un home xinés, la qual cosa crec que representa als ciutadans de l'època actual, ja que és molt més probable nàixer xinés que belga. Aquest home ha viscut la seua primera etapa de la vida...

Continua llegint!

Los Brackets - Terror a Dubai

Se'n anà a Dubai des de la Xina
com un ciutadà xinés normal
li agrada dur la cara neta i fer
el gel amb aigua mineral
La pantalla tàctil del seu mòbil per a ell es el millor que hi ha
però açò nomes es aparença
quant sàpigues qui es no te'l voldràs trobar.

Diuen que en les nits de lluna plena
trau la seua verdadera personalitat
matant a quants es creuen en el seu camí
es un monstre, un mite del terror universal
Però hi ha una cosa que l'enveja, encara que ho va demanar
beure còctels de sang fresca, en festes als millors locals
Però siguent tan lleig s'haurà de conformar en ser
un home llop de pèl daurat.

Vigila el teu darrere, si pot et mossegarà
l'home llop que es de la Xina causa el terror a Dubai
Vigila el teu darrere, si pot et mossegarà
encara que ell preferiria poder xuplar-te la sang, tota la sang

Demà a les 19 hores en FNAC València, Los Brackets tocaran aquesta i altres cançons a la presentació de Un Home Llop Xangainés a Dubai.

Rei Negre ben dotat s’oferix per a satisfer Líbia

Rei Negre ben dotat s’oferix per a satisfer Líbia.

- Et canvie Idris Al-Senussi, un rei per un dictador?

- Si el Gadafi ja té un fill que vol ser rei!

Cada dia entenc més que no comprenc res. Ara resulta que si em vuig prostituir, activitat lícita a l´estat espanyol, puc fer-ho, però no podré anunciar els més de 25 centímetres que agafa el meu penis, i tant com m’agrada menjar merda alhora que m’ho fan, que em follen per cul. Diuen que este tipus d’anuncis en periòdics i per descomptat Internet han de quedar prohibits. 

En este mateix dia memorable, 22 de març de 2011 s’afirma per vegada milió que les tropes que han anat a posar pau en Líbia, de cap forma estan allí per a derrocar un dictador. Què eixa no és la seua funció. I jo em pregunte llavors, qual és la seua labor. Jo creia que Gadafi era un bastard genocida i que igual que a un maltractador de sa casa ha de tirar-se a un dictador del seu comandament. 

Però està vist que no entenc res. Potser Idris Al-Senussi el nomenat hereu, rei negre disposat a ocupar el tron de Líbia, sempre pel bé del poble, m’ho poguera explicar però gràcies, preferisc seguir en la meua ignorància.

Entrevista a Gandia TV

Amics i amigues, ací vos deixe una entrevista que em van fer a Gandia TV. Recordeu que tenim molt ràpid la presentació del llibre en la Fnac València (5 d'abril) i en el Pati Meravelles de Madrid (7 d'abril). Ens mosseguem prompte!

Thriller 2011

Vaig entrar en l’autobús i vaig escoltar amb claredat a la ràdio del conductor:
El núvol de contaminació a arribat a Tòquio.

Si Michael Jackson isquera del taüt d’or on es van posar els seus restes i haguera de tornar a gravar un vídeo com aquell que en el 84 va impactar al món, amb tots eixos zombies ballant en un cementeri.
Hui podria situar l’epicentre del terror a Tòquio, Trípoli, o Nova York. A Japó un terror silenciós que per molt lluny que estiga a tots ens amenaça invisible i nuclear, a Trípoli un il•luminat i el seu fill massacrant a un poble oprimit, i a Nova York, on les Nacions Unides es reunixen en este cas per a dir l’OMS que no hi ha risc per a la salut per fugues radioactives al Japó, i el Consell de Seguretat per a mirar un altre lloc i permetre que la força de les armes assassine qualsevol aire de llibertat. Que trist i terrorífic panorama per un costat un dictador i les armes com a exemple mundial que altres imitaran, per l’altre un desenrotllament que a la mínima pot estarllar rebentant-nos en la cara. Açò si que és terror.

El lladre dels diners de les monges vaig ser jo

He sigut jo, però no se’l digueu a ningú. Sempre he tingut una especial atracció pels convents, per les verges, i per les bosses de bitllets. Així que em vaig acostar i mentres la majoria de les monges feien missa vaig enganxar una novícia que només es volia dedicar a resar i abans de trencar l’alba ja la tenia presa a dos fustes que formaven una creu invertida. Al tindre cap baix el faldó dels seus hàbits grisos i la gravetat van deixar al descobert les seues entrecuixes tremoloses de cuixes rosats. Ferquè el meu olfacte al seu sexe i era de mel calent vaig esgarrar la randa que cobria l’entrada de llavis salmó, i amb la meua gran llengua d’home-llop vaig xuplar i vaig xuplar fins a sentir gemecar a la verge invertida a què vaig penetrar sense pietat alhora que sense donar-me compte, perquè feia ja hores que no menjava, les meues gola també es clavaven en ella esgarrant-la, menjant-li la carn salada del seu peu esquerre. Així la vaig deixar, dona i sense carn en el peu.

Estava aclarint i olia a diners, a molts diners. Bitllets de 500, molts bitllets de tinta domicili, la que millor ol. Així que mentres resaven vaig enganxar la bossa d’una arpada i me la vaig portar. Ja transformat novament en home vaig poder veure que els bitllets no eren morats si no negres, i que eixos diners negres que ara en la tele deien venia de vendes d’olis i enquadernacions havia sigut tocat per banquers i polítics de la regió. Que no eren 400 mil, si no més d’un milió, que els diners destintava mentida, frau a Hisenda i corrupció, que mai han sigut bancs els convents, mai les monges innocents, i el que roba a un ladrón tiene mil años de perdón.

Por a la llibertat

Hui, i amb molt de gust, he adquirit una nova fòbia, es pot dir llavors que sóc filofòbic? Potser sí, potser no. El cas és que les fòbies són les meues amigues perquè restringixen els meus moviments i camps d’actuació. Fòbies al treball, a la responsabilitat, a eixir de casa, als rellotges. Eixos instruments inventats pels dimonis del mal per a mesurar el temps. Sants blancs i celests! Com es pot mesurar el temps? El cas és que jo no volia parlar-vos de res d’açò, si no de la meua nova fòbia. Elouterofòbia, o dita més clar i en la seua definició, persistent, anormal i injustificada por a la llibertat. Esta fòbia és una de les millors tant individual com social  perquè comporta altres paral•leles, com la por de la presa de decisions, a l’acció, a la novetat i preferim el vell carceller, que a camps oberts on desenrotllar-nos i treballar. Serà esta elouterofòbia, la fòbia més important que afecta el poble valencià? Ai, però és tan dolç la malaltia!

Setmana de cacera

Li estic agafant el gust a açò de les presentacions. Quan vaig i conte per què volia ser vampir però em va tocar ser home llop perquè alguna cosa calia fer, o com em vaig barallar per l'amor de la meua veïna amb el meu gos Woody, el qual mai de la vida es va recuperar d'aquell terrible colp emocional, la gent es confia i en aqueix moment...................................................... ZAS! Ja són meus.

Aquesta setmana estaré presentant la història de la meua vida per partida doble:

Dijous 10 de març a les 20:00h, Cafè Lisboa,Pl. Dr. Collado, 9 - Ciutat Vella. (Més indicacions al nostre Déu)

Divendres 11 març a les 20:00h, Slaughterhouse.
c/Denia, 22 – Russafa. (Més indicacions al nostre Déu)

Allí vos trobe!

Woody després de deixar-ho amb la meua veïna Christine

Ara els neumàtics

Les idees salvadores del govern amb rècord de desocupació.

Pneumàtics

Treballe, pague impostos molts i, no és que estiga col·locat a dit, estic com a treballador autònom, així que també pague la quota mensual d’autònoms. Però és que també pague la televisió autonòmica valenciana on més que divulgar, s’oculta la veritat. També pague als que tenen plantats taronges i oliveres, també pague les subvencions al cine espanyol, les subvencions per a que instal·len plaques solars, pague els forats dels bancs, un palau de congressos en cada poble, pague a Vodafone d’una banda i les prejubilacions de Telefónica per l´altra, pague el carbó perquè els miners puguen continuar treballant en el carbó, pague als pesquers  perquè puguen continuar pescant, vaig posar diners perquè aquells que fa uns mesos compraren un cotxe els isquera més barat, i ara diuen per a estalviar energia i ja de pas donar negoci als tallers, es comenta, el govern està estudiant en suvbencionar el canvi de pneumàtics. Així que part dels meus diners anirà a parar a un exconstructor perquè el canvi de rodes li isca més barat. Maleïts inútils, cal invertir en futur no en rodes que el mateix que els cotxes, majoritàriament estan fabricades fora. Però ja ficats em pregunte per que el govern no suvbenciona també els hotels per hores per a practicar sexe i, disculpen el meu llenguatge, així deixa de donar pel cul i follem tots un poc més.

"Vive la France!", "Vive la République!", “Vive la Résistance!”

Indigneu-vos!

Ara que resulta que Wall Street està recuperada i els comptes dels bancs de nou fresques i sanejades perquè les grans multinacionals puguen fer amb nosaltres el que disposen. Ara que està prohibit fumar en els bars i circular a més de 110 km/hora, ara que s’ha aconseguit allargar la joventut fins als 35 i l’estat del benestar supera nivells mai aconseguits, perquè així ho diuen els índexs quasi ningú treballa, ara que les grans cadenes de comunicació es van unint en un sol puny per a evitar-nos haver de ser molestats amb opinions diverses, ara que el President del Món és un negre Premi de la Pau, ara que el fundador de Wikilist pot ser confinat en Guantánamo, ara que els fills i germans dels dictadors d’esquerres i els dictadors de dretes han aprés l’ofici dels seus pares i com a antics ferrers volen continuar la bonica tradició de dictar, i més important, ara que Naomi Campbell ha trobat el Nord del seu cor i casat amb un empresari de la construcció rus hipermega-ultramilionari a què a hores d’ara encara no ha llançat al cap un d’eixos telèfons reblades de diamants, ara que ve el bon temps ve un francés tocacollons i basant-se en els seus batalletes, que si va lluitar contra els nazis, que si va escapar de dos camps de concentració, que si va ser un dels redactors de la Carta Universal dels Drets Humans, que si va participar en descolonitzacions, i va defendre causes d’ètnies i pobles oprimits, el senyor Stephane, Stephane Hessel, als seus més de 90 anys, en compte de morir-se va i escriu un pamflet Indignez-vous! Que més o menys clama a buscar una causa per a la indignació, per a estar en desacord, per a apuntalar una explosió social, i entre altres diu “Desig que trobeu un motiu d’indignació. Això no té preu. Perquè quan ens indignem, ens convertim en militants, ens sentim compromesos i llavors la nostra força és irresistible”. “En este món, diu Hessel, hi ha coses insuportables” i jo em pregunte és què pot tindre algú, és què pot tindre potser vosté per molt que rebusque, algun motiu, encara que siga mínim per a la indignació?

El senyor de la jaima

A Tunis, a Egipte i ara en Líbia. Què està ocorrent-li a la gent. M’entren ganes de plorar i és que la història es repetix i ningú fa res per a remeiar-ho. Ara l’han pres amb Gadafi i volen tirar-ho del poder, de la presidència, de la butaca. Que volen donar-li un puntelló en el cul i llançar-ho lluny, o dins d’una cel·la o masmorra i per a això utilitzen la calúmnia i taquen l’immaculat nom d’eixa persona, d’eixe ser humà que només ha treballat i treballa per i per al seu poble. I diuen que és roín, i que està utilitzant a l’exèrcit per a matar la gent, i que si tira bombes contra el seu poble. Deu Sant, quant mal ha d’estar passant-ho este home. Què molt ràpid oblidem que és un ser humà. Què té fills, i que els seus fills també volen seguir en la senda del treball per un poble.

És que no se n’adona la gent que esste senyor Gadafi és el millor que li ha passat al seu poble, i no se n’adona la gent que un senyor que regala una jaima a un altre senyor només pot ser més que una bona persona amb valors humans i caritatius. I és que no hi ha res pitjor que un ramat sense el seu pastor. Mà dura Gadafi. Mata’ls a tots pel bé de Líbia. Mata’ls!

Basta ja. Viva Rita, Viva Rita Barberá

Bueno, estic indignat. Llig en un mitjà d’informació, a l’Informatiu que Rita Barberá, la nostra estimada, volguda, apreciada, magnifica, i per sempre Déu nostre, plena eres de gràcia, pels segles dels segles amén Alcaldessa de la nostra bonica ciutat de les flors, de la pau i de l’amor, de la nostra València més guapa que mai, que ens coneixen fins al Japó, i que som la millor ciutat del món, i el que diga el contrari és que no és valencià, ni res.

Perquè això que menciona eixe mal cridat mitjà de comunicació, que devia d’estar tancat i tots eixos a la presó, que només fan que difamar i ficar-se amb l’honradesa dels nostres polítics més insignes. Diuen que la nostra simpàtica Alcaldessa ha requalificat uns terrenys que eren per a una escola pública per a cedir-los o regalar-li’l, o el que siga, a una Universitat Catòlica, i la critiquen per botar-se informes i coses d’eixes que no valen per a res. I dic jo. És que no pot fer la nostra alcaldessa ama i senyora de la ciutat el que li vinga de gana, la qual cosa li vinga en gana, la qual cosa li isca, sí el que li isca de baix. I tant que sí, clar que pot, faltaria més, i això de demanar explicacions o raons. Això és propi de malNascuts i gents de moralitat perversa, pensa el lladre que tots són de la seua condició.

La nostra alcaldessa pot fer el que li vinga en gana, perquè, amb permís de sa majestat Doña Sofía, és la Reina de València, i jo junt amb la majoria dels valenciansestic molt orgullós i feliç de la prosperitat d’esta ciutat internacional i de la nostra senyora alcaldessa a qui tots a una tornarem a votar per a poder tindre més rutes d’eixes de les Esglésies, i jo que sé un muntó de coses més. Per això dic a quatre envejosos. Basta ja. Viva Rita. Viva Rita Barberá.

Dubai Golden Hot Style.

A continuación pruebas y detalles del nacimiento y forja, mayo 2010, de el movimiento literario y artístico ya conocido como Dubai Goleen Hot Style.

Hola,
Recientemente he acabado tu libro. Tus relatos eróticos me han cautivado. Han despertado en mi unos sueños eróticos propios de la adolescencia que el calor de Dubai me habían hecho olvidar. Cada noche de marcha, como diría el gran Chimo Bayo, salimos en busca de gallinitas frescas, en especial una discoteca llamada Zinc, paraíso de azafatas de Emirates, donde echamos alpiste a todas las pajaritas.

En una de nuestras últimas comidas, las propias del mediodía, decidimos que el mejor postre debían ser unas líneas de nuestra guía espiritual en Dubai, "Coincidencias". Tu relato de admiración hacia el váter, puso a más de uno calientes como burros y más de un chichi hizo palmas.

A continuación, te añado un pequeño relato escrito en colaboración entre 3 héroes de Dubai jeje. Espero que te guste.

"El calor empieza a azotar proporcionándonos cada día mejores visiones de los cuerpos femeninos que habitan en este territorio, que pese a ser de dominio musulmán, permiten a las hembras cocer sus cuerpos al Sol y cocer a más de uno. Días atrás, un intrépido aventurero decidió adentrarse, como cual reportero de callejeros, en la lujuriosa vida de esas mujeres desesperadas, que mientras sus maridos se ganan el pan y sus hijos conocen nuevas culturas a través de sus baños piscineros, buscan un yogurin con el que satisfacer esas fantasías eróticas que sus maridos, ambiciosos, ejecutivos, capitalistas, no son capaces de proporcionarles.

Nuestro particular soldado del placer, fue atacado por las miradas furtivas de aquellas féminas con ganas de mambo. Parecía que ningún varón había tocado dichos melonares, que entre silicona y botox, pedían guerra con ojos de corderas. Aquel sutil caballero dejo su "business card" ou yeah!, donde citó su dirección donde poder complacer desenfrenadamente aquellas mujeres desesperadas.

Eran las 3 de la tarde de un viernes lúdico-festivo, que como bien saben nuestros lectores, es el gran día en Dubai. De repente la "negraframbuesa" (blackberry en los países anglosajones) comenzó a vibrar como cualquier masturbador en celo. Nuestro imberbe becario del amor, caracterizado por su elevado nivel de responsabilidad, decidió realizar su labor humanitaria y acceder a las peticiones de la madura doncella. Una hora más tarde, un Porche Cayenne con los cristales tintados y dos sillitas de niños en la parte trasera, le recogía y sin mediar palabra alguna le transportaba a un lujoso hotel muy estrellado donde simplemente respirar supone un elevado coste poco accesible para su bolsillo.

Dejando atrás jeques y mafiosos, nuestro imberbe becario del amor, fue dirigido a una lujosa suite situada en la veintiochoava planta. La puerta se abrió y un sendero de pétalos de rosa, traídos del mismo Irán (y no volverán) le condujo hasta el ala derecha del habitáculo, donde entre mármoles ibéricos y griferías de alto standing, yacía aquella dama misteriosa que reconoció como aquella MQMF.

Sin mediar palabra, ésta salió de la bañera cuál sirena con grandes pechos de silicona y con la única marca solar de su tanguita, lo condujo a la cama de agua de aquella alcoba mientras nuestro empalmado imberbe becario del amor, se despojaba de sus atuendos mostrando su virilidad.

Tras el oportuno salto del tigre, la mamasita en lengua anglosajona, dijo: lléname el tanque nene!! Untada en óleo con sabor a chocolate belga, que no berga, se deslizó a través del cuerpo del intrépido becario. Este dio gracias por poder estar en Dubai y como cual Don Juan diole placer a aquella dama de alta cuna. La llevó a un estado de inconsciencia y placer propios de aquella juventud en Minnesota donde, a pesar de las restricciones horarias de sus progenitores, aquellos falos made in USA le mostraron el camino adecuado de niña a mujer.

Tras aquella corrida, más propia de José Tomás que de nuestro imberbe becario del amor, la dejo desnuda y sudada sobre la sedas de aquel aposento y escapó cual fantasma de la opera entre los laberintos repletos de oro de aquel estrellado hotel. "

Espero tu crítica constructiva.

Un abrazo.

...

Bueno me quito el sombrero, me bajo los pantalones, y me lavo los pies repetidas veces antes de osar dirigirme a vos para felicitarles por tan orgiástico relato donde ya se reconocen y cobran vida los dorados, de forma directa en grifería, e indirecta en bronceados, card, car, hotel, etc, el agua, en bañera, cama y feminidad, y el sol siempre presente en principio alumbrador y testigo omnipresente, después ubicado en el mismísimo centro de la creación de toda vida en el que nuestro protagonista comulga fundiéndose de este modo los elementos de un nuevo movimiento literario y artístico, una nueva forma de interpretar el mundo que marcará época, el desde ahora conocido como Dubai Golden Hot Style.

Gracias, gracias, gracias.

Estaré atento a nuevas entregas, al menos una Dubai Golden Hot Style Trilogy.

Abrazos a Los Héroes de Dubai.

...

Dear Home Llop,

Tu email nos llenó de placer. Debido al ajetreo no hemos podido contestar como se merece hasta hoy. Aquí te adjuntamos la segunda entrega, que sin ser tan orgiástica, posee los principios inculcados y las esencias del movimiento Dubai Golden Hot Style. Esperamos que te llene de orgullo y satisfacción.

"VIEJAS COLONIAS, GRANDES PLACERES."

"Nuestro imberbe becario del amor se encontraba de botellón en casa de unos expats donde sonaba el famoso himno de la gaviota, cuando de repente se abrió la puerta del palacio y entró aquella belleza asiática con aires de sumisión. Ya antes, un famoso cantante español cuya filosofía de vida se basaba en ser bohemio, golfo y soñador, cayó prendado en las garras de una mujer de este territorio, hoy dama de los baños y chocolates en España.

Tras intercambiarse furtivas miradas apasionadas, ambos decidieron tomar caminos distintos esperando que la lujuriosa vida dubaití les volviera a juntar. Pasaron los desérticos días y las horas pensando uno en el otro, utilizando los minutos vividos en común como herramientas para las manualidades propias. Hasta que el gran Sheikh permitió que sus caminos se volvieran a fusionar.

A partir de ese instante, todo fue pasión y desenfreno incontrolado, hasta el punto que ella, bella dama del oriente más lejano y a su vez culturalmente más cercano, dejará, quién sabe si por olvido o para futuros encuentros, cierta prenda de lencería femenina que oculta bajo su concha la perla del amor.

Tras aquel fogoso encuentro se sucedieron otras noches exitosas, donde nuestro producto más ibérico dejaba correr aquel producto mundialmente conocido y vendido en las plazas más concurridos de la capital del Turia, en pequeños puestos ambulantes que nos hacen recordar al GRAN MENTOR e inspirador de nuestros relatos.

El aventurero decidió que era momento de utilizar los consejos de esa persona con mucho talante y poco talento, que promulgaba la alianza de civilizaciones como eje fundamental del futuro de la Nación. Es por ello, que decidió abrirse a nuevos mercados que en un principio parecían oscuros e indagar en sus cuevas más ocultas.

Para ello, solicitó la ayuda de un dandi de la tierra de la naranja cuyas conquistas son conocidas entre las más altas esferas de íntimos y conocidos del gran ruler dubaití. Asistiendo a eventos de alta alcurnia y siliconados paisajes, donde las azafatas de Emirates iban como locas buscando aquel bolsillo que pudiera suministrarles aquel puente aéreo que las sacara de simples doncellas de bajos vuelos a recatadas damas de jets privados con paredes doradas.

Él, mientras tanto y sin dejar de tirar el oportuno alpiste a las anteriormente ambiciosas señoritas, consiguió relacionarse con la creme de la creme. En uno de sus logros, cayó sobre sus brazos una local con ganas de español, tanto de idioma como de lengua. Caracterizado por su solidaridad, éste cedió antes las súplicas de aquella emiratí que con profunda mirada le invitó a su lujoso apartamento en un edificio desde el que se divisa la corteza terrestre y donde novios sellan pactos duraderos.

El miedo se adueñó de nuestro galán ya que había escuchado rumores sobre aquel “chop chop square” de celos y restricciones paternas. Además, y pensando en la belleza asiática de suaves caricias, pensó que la joven emiratí no podría proporcionarle las mismas satisfacciones. Decidió marcharse con el rabo entre las piernas, pero antes debía terminar la faena como buen caballero. Escribió un mensaje a la local donde quedaban emplazados para un café con vistas a una pista de esquí donde el triunfador pensaba darle una merecida despedida.

Entre el calor del café y el frío de aquella ficticia nieve, esperó a que llegara la doncella. Ésta con un atuendo muy oscuro que dejaba entrever un lujoso vestido sedoso de un famoso diseñador italiano, llegó con aires dominantes. Lo miró y le dijo: baby come with me, mostrándole las llaves de un coche. Tras un momento de confusión, se dirigieron al aparcamiento donde ésta presionó un botón y las luces de aquel potente tintado de ocho ruedas destellaron cual pirotecnia valenciana.

Al entrar en el mismo, aquella mujercita le ofreció una copa de Moet y dejó que la cautivara sobre los asientos de cuero. Nuestro imberbe becario del amor, la desnudó, primero con la mirada y después con las pezuñas. Aquella joven mencionó que jamás había sido tocada por un cuerpo viril. Éste, asustado ante la novedad de poder robarle la flor, realizó los actos más caballerosos dejándola temblando y rogándole un segundo encuentro…"

Un abrazo

...

Este abrazo no lleva punto pues es un abrazo que se mantendrá en el tiempo como los recuerdos agradables proyectando un dulce y dorado, tuturo.
Esperamos nuevas entregas de David, Carlos y Borja, los que por siempre han sido, son, y serán, Los Héroes de Dubai.


Los Héroes de Dubai acompañados por un hombre lobo.

Home LLop´s Word Tour

Després de l’Amèrica´s Cup, i les pèrdues de la Formula 1, amb un pressupost de 1,5 milions d’euros concedits a dit, que hem d’agrair a la Conselleria de Cultura arriba a València la premier d’Home Llop´s Word Tour. Amb dates en distints llocs de la geografia s´estrena este show que acabarà en un lloc per concretar de Les Vegas i dóna començament en el Nueve Reinas.

Jueves 3 febrero a las 20:00h, Nueve Reinas.
c/Vicente Sancho Tello, 24 – Junto Cines Babel.

Jueves 10 febrero a las 20:00h, Café Malvarrosa.
c/Historiador Diago, 20. – Juan Llorens.

Jueves 17 febrero a las 20:00h, Kaf Café.
c/Arquitecto Arnau, 16 – Benimaclet.

Viernes 4 marzo a las 20:30h, El Dorado.
c/Alzira, 25 – Pl. Espanya.

Sábado 5 de marzo a las 20:30h, Prado 25.
Pl. Prado 25, Gandía.

Jueves 10 de marzo a LAS 20:00h, Café Lisboa,
Pl. Dr. Collado, 9 - Ciutat Vella.

Viernes 11 marzo a las 20:00h, Slaughterhouse.
c/Denia, 22 – Russafa.

Martes 5 abril a las 19:00h, Fnac Valencia.
c/Guillen de Castro, 9 – San Agustí.

9 y 10 de abril, a la Fira del Llibre de Valencia, Librería Primado.
Fira del Llibre – Jardins de Vivers.

… i/y Las Vegas.

Banda Sonora

Si la meua història sonara a una cançó hauria de ser la que a continuació vos servisc en dos versions, original:

I en transformació producte de John Landis.

El que jo anomenaré com el vídeo de tots els vídeos, ens va deixar una sèrie de compassos i sobretot imatges que crec han passat a l’inconscient col•lectiu. Recorde perfectament la primera vegada que ho vaig veure, era un diumenge vesprada i un dels meus cosins el tenia gravat en VHS, impressionant. No recorde si va posar un tros del mateix, o sencer, però vaig quedar impressionat, això va ser en el 84. Hui amb esta versió torne a quedar impressionat, vosaltres mateixos.

Del futur, de la soledat, de la immensitat del no esperat, del drama de la vida que avança imparable amb el temps inhumà.

Esta cançó que en un principi apareix en una escena de Black Hawk Down em sona a caminar per immenses i inhumanes avingudes sense fi on intuïm la presència d’un altre ser humà amb el que mai ens podrem comunicar, perquè només podem caminar i caminar en soledat, en una soledat tan gran que fa por, tant por com el vol dels helicòpters negres de combat.

De Blade Runner pel•lícula per a la que va ser composta està cançó de Vangelis a Dubai hui, amb l’edifici més alt del món, 160 plantes, 814 metres, i una ombra que al caure el sol sobre el mar s’estén infinita en el desert, com una agulla de futur perfecta, tan perfecta i artificial que des de la planta 124 on es troba el mirador només es pot albergar una sensació d’incredulitat i temor, davant d’eixe futur tan estrany que ja està ací.

Per a trencar amb tot l’anterior diré que els cotxes, m’agraden, però no m’importen en excés, no conduïsc. La cançó em pareix bona, molt bona, em parla de festa, de sarau, de mestissatge, de deixar-se portar sense més. A més i tot s’ha de dir, als peus del Burj Kalifa, on està la font més gran del món, segons diuen, els altaveus d’ambient posen prou flamenc durant les hores diürnes.

Però este home llop també té molt de joguet, de diversió per a ser compartit per tots, és un home llop molt feroç, també molt infantil per això, m’agrada posar este tall animat entre altres.

Una pel•lícula, el xica, el xic i platges infinites sense fi on per un espai de temps agrada refugiar-se el meu record divagant en el sabor de la felicitat que mai vaig viure.

Shakira té una cançó She Wolf, que a causa de la naturalesa, títol, contingut de la meua història potser fora més oportuna posar en este blog, però no. El vídeo que em va enamorar, que em va deixar bocabadat per sempre és este.

Per a no ser condemnat per masclista o antillei-paritat, i el clip de Shakira pot agradar molt als hòmens i dones a qui els agraden les dones. Vaig a continuació a posar unes imatges d’un home per a totes i tots a què els agraden els hòmens, en cançó de George Michael, romàntica i dolç, en la qual es mostren imatges d’un dels personatges masculins que apareixen al meu llibre.

Sens dubte este home llop és amant del vi roig, del cognac servit després del menjar durant un vol, i dels avions. Una sensació la de volar que trobem en els avions i en esta peça magistral.