Ara que resulta que Wall Street està recuperada i els comptes dels bancs de nou fresques i sanejades perquè les grans multinacionals puguen fer amb nosaltres el que disposen. Ara que està prohibit fumar en els bars i circular a més de 110 km/hora, ara que s’ha aconseguit allargar la joventut fins als 35 i l’estat del benestar supera nivells mai aconseguits, perquè així ho diuen els índexs quasi ningú treballa, ara que les grans cadenes de comunicació es van unint en un sol puny per a evitar-nos haver de ser molestats amb opinions diverses, ara que el President del Món és un negre Premi de la Pau, ara que el fundador de Wikilist pot ser confinat en Guantánamo, ara que els fills i germans dels dictadors d’esquerres i els dictadors de dretes han aprés l’ofici dels seus pares i com a antics ferrers volen continuar la bonica tradició de dictar, i més important, ara que Naomi Campbell ha trobat el Nord del seu cor i casat amb un empresari de la construcció rus hipermega-ultramilionari a què a hores d’ara encara no ha llançat al cap un d’eixos telèfons reblades de diamants, ara que ve el bon temps ve un francés tocacollons i basant-se en els seus batalletes, que si va lluitar contra els nazis, que si va escapar de dos camps de concentració, que si va ser un dels redactors de la Carta Universal dels Drets Humans, que si va participar en descolonitzacions, i va defendre causes d’ètnies i pobles oprimits, el senyor Stephane, Stephane Hessel, als seus més de 90 anys, en compte de morir-se va i escriu un pamflet Indignez-vous! Que més o menys clama a buscar una causa per a la indignació, per a estar en desacord, per a apuntalar una explosió social, i entre altres diu “Desig que trobeu un motiu d’indignació. Això no té preu. Perquè quan ens indignem, ens convertim en militants, ens sentim compromesos i llavors la nostra força és irresistible”. “En este món, diu Hessel, hi ha coses insuportables” i jo em pregunte és què pot tindre algú, és què pot tindre potser vosté per molt que rebusque, algun motiu, encara que siga mínim per a la indignació?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada