Por a la llibertat

Hui, i amb molt de gust, he adquirit una nova fòbia, es pot dir llavors que sóc filofòbic? Potser sí, potser no. El cas és que les fòbies són les meues amigues perquè restringixen els meus moviments i camps d’actuació. Fòbies al treball, a la responsabilitat, a eixir de casa, als rellotges. Eixos instruments inventats pels dimonis del mal per a mesurar el temps. Sants blancs i celests! Com es pot mesurar el temps? El cas és que jo no volia parlar-vos de res d’açò, si no de la meua nova fòbia. Elouterofòbia, o dita més clar i en la seua definició, persistent, anormal i injustificada por a la llibertat. Esta fòbia és una de les millors tant individual com social  perquè comporta altres paral•leles, com la por de la presa de decisions, a l’acció, a la novetat i preferim el vell carceller, que a camps oberts on desenrotllar-nos i treballar. Serà esta elouterofòbia, la fòbia més important que afecta el poble valencià? Ai, però és tan dolç la malaltia!