Qui sóc?

Em diuen Ke-kou Ke-le i en efecte una persona llop, un home llop, sóc un home llop, i què? Sóc com tu, m’agrada anar net, el gel fet amb aigua mineral i no amb la que ix de l’aixeta, els perfums cars, odie la caspa i que les meues dents no acaben mai d’estar prou blanques. Per descomptat en ser de Xangai, és a dir xangainés i si no també, adore tot tipus d’artefactes digitals en especial aquells que obeeixen ordres de la meua veu, i tots els que permeten ser manejats amb lleugers tocs de pantalla.

Jo no volia ser home llop, mai he volgut ser home llop, ni home llop ni administratiu. Vaig suplicar i vaig demanar ser vampir, alt, prim, elegant, sempre eixir de nit i exquisidament perfumat. Però no, finalment ja m’ho van dir, o acceptes home llop o et quedes sense res. I clar amb tots els meus amics col·locats, havia de fer per a no quedar-me arrere. Encara que fora açò d’home llop que quan em transforme quede tot ple de pèls amb les dents així, súper grans que fan por i bo un tuf a bèstia que no hi ha manera de combatre per molt esforç, dedicació, i  ocupació a la secció de perfumeria del Mercadona de torn on t’atenen eixes senyoretes que fan olor a pastissos dolços i tendres, que em fan créixer les urpes i obrir les gola per a devorar-les.

I si vols saber més sobre mi, vine a conèixer-me en persona o llig la meua vida publicada per l'escriptor Sergi Durà.