Vaig entrar en l’autobús i vaig escoltar amb claredat a la ràdio del conductor:
El núvol de contaminació a arribat a Tòquio.
Si Michael Jackson isquera del taüt d’or on es van posar els seus restes i haguera de tornar a gravar un vídeo com aquell que en el 84 va impactar al món, amb tots eixos zombies ballant en un cementeri.
Hui podria situar l’epicentre del terror a Tòquio, Trípoli, o Nova York. A Japó un terror silenciós que per molt lluny que estiga a tots ens amenaça invisible i nuclear, a Trípoli un il•luminat i el seu fill massacrant a un poble oprimit, i a Nova York, on les Nacions Unides es reunixen en este cas per a dir l’OMS que no hi ha risc per a la salut per fugues radioactives al Japó, i el Consell de Seguretat per a mirar un altre lloc i permetre que la força de les armes assassine qualsevol aire de llibertat. Que trist i terrorífic panorama per un costat un dictador i les armes com a exemple mundial que altres imitaran, per l’altre un desenrotllament que a la mínima pot estarllar rebentant-nos en la cara. Açò si que és terror.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada