Ahir, i quan dic ahir vull dir dijous passat, sempre dijous passat. Ahir vaig somiar amb un espai que no era de ningú i no obstant això podia ser utilitzat per tots. Ahir vaig somiar amb un espai abandonat renascut de les ruïnes i el fang convertit en flor de lotus on en diferents àmbits i colors les persones desenrotllaven labors que a altres beneficiaven, ahir vaig somiar amb un taller de ioga, amb la presentació d’un llibre, que parlava amb dos persones Marcos, perfecte, Miguel comentant amb la música de Borís Vian sobre una estada de sòl escacat on el perfum era fresc de mandarina i dolç de canavis. Ahir vaig somiar possible altres societat que naix d’esta mercantilista caminant al bescanvi social. Després vaig despertar i em doní compte no era un somni. Tot era realitat, tot existia en el carrer Pez 21, a Madrid, en El Patio Maravillas.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada