Al Crito le pió trabaho, pero lo má importante e la salú.

Hola niños y niñas, no me pego un tiro por falta de pistola.

Hoy, lunes 18, el informativo de la noche, copia frase a frase del emitido al mediodía,  las noticias. Los informativos señores, los informativos. de Tele-Cinco vienen, como últimamente super, pero super, super salerosa e interesante.

El Cristo Cautivo, El Señor de Málaga, el de la túnica blanca, Dios Santo, no pue salir por la lluvia, en Sevilla también lloran a lágrima tendía por no poder sacar al Cristo Pablo o algo así, en Graná hay cinco procesiones simultáneas, y en Bilbo, el Cristo de Medinaceli se pasea por la calle de las putas, que le tienen mucho cariño y respeto. Olé. 

Más noticias, la ultraderecha sube en Finlandia y la bolsa se hace caca. Más, 4.000 ingleses en Salou, unos borrachos, otros desnudos, toda esta gran información con testimonios y unos opinando a favor, otros en contra de este tipo de turismo. Interesante noticia a la que añaden un dato escalofriante y aterrador: 12 atendidos por sobrepasarse con el alcohol, ¡Dios mío! y volviendo a Dios, este año el Cristo del Trabajo se revaloriza y aumenta su número de fieles.

Otro Cristo libera a una presa pa ahorrale año y medio de prisión. 

· Graciá al Gristo me portaré bie.

Continuamos con otra noticia de las importantes.

Una doble reclama como suyo el trasero de Natalíe Portman, luego Nicolas Cage, borracho, arruinado y sacado de la cárcel por un luchador cazarecompensas. P y Bardem bailando con Prince en un concierto que este último dio en Los Angeles. 

-… donde vemos bailando en un estilo que nos recuerda al mismísimo Rey del Rock, a un Javier Bardem mucho más desinhibido que a Penelope, ya totalmente recuperada tras dar a luz. –añade como broche en despilfarro informativo ¿la locutora?

Gracias, gracias y olé por toda esta información cerrada con el tiempo, que lloverá en Semana Santa, y como broche de oro el fútbol. La Copa del Rey de todos los españoles herencia de un dictador. 

Aún nos pasa poco.

Post Post: ¡Por favor ayudarme, decirme que pierdo, que he perdido ya

la razón. Qué todo esto no está sucediendo!

El Pati dels Somnis

Ahir, i quan dic ahir vull dir dijous passat, sempre dijous passat. Ahir vaig somiar amb un espai que no era de ningú i no obstant això podia ser utilitzat per tots. Ahir vaig somiar amb un espai abandonat renascut de les ruïnes i el fang convertit en flor de lotus on en diferents àmbits i colors les persones desenrotllaven labors que a altres beneficiaven, ahir vaig somiar amb un taller de ioga, amb la presentació d’un llibre, que parlava amb dos persones Marcos, perfecte, Miguel comentant amb la música de Borís Vian sobre una estada de sòl escacat on el perfum era fresc de mandarina i dolç de canavis. Ahir vaig somiar possible altres societat que naix d’esta mercantilista caminant al bescanvi social. Després vaig despertar i em doní compte no era un somni. Tot era realitat, tot existia en el carrer Pez 21, a Madrid, en El Patio Maravillas.

Mai m'han agradat els medley's, però...

... en aquesta ocasió faré una excepció.

Entrevista a Radio 9

Collons!

No sé si la coprolàlia és una malaltia, necessitat, o plaer, cague en això. No sé si els premiats de la Pau, Obama ho és, ho són en realitat. Merda de rima, ara diuen que Gadafi és roín i els rebels bons, de Palestina i Israel silenci ni mitja paraula, que els donen per l’anus, per el cul a tots eixos porcs. Hòstia puta, una altra vegada una rima. Que si sunami, que si Japó, que si reactor, a veure si rebenta el món d’una puta vegada ja. Em toca els ous el que esmenta el telenotícies, hui sol en les platges, demà dia mundial de la banana, Zapatero se’n va, Rajoy se la meneja, maleïts cabrons polítics tocacojones. Però cague en la puta verge santíssima de l’esperança, els humans encara tenim força per a arreplegar els mocs de les balenes per mitjà d’un helicòpter de ràdio control, o Richard Stephens, John Atkins, i Andrew Kingston premis IgNobel de la Pau, per demostrar que en efecte dir paraulotes rebaixa el dolor. Collons!

Sergi Durà: "L'Home Llop, encara que lleig, és més genuí que els vampirs"

Entrevista a l'Informatiu.com

L'escriptor valencià presenta la seua nova novel·la 'Un home llop xangainès a Dubai' (Editorial Cocó), una obra satírica carregada de referències a la cultura pop dels 80 en la qual, segons l'autor, s'utilitza “l'humor com a arma per a l'acció”.

Acudeix a l'entrevista embolicat en un vestit color marengo de ratlles fines, camisa rosa, corbata bordeus, mocador roig, ulleres de sol i barret negre. Assegura que la seua vestimenta és el seu homenatge al llop-home de Boris Vian, una de les seues principals influències per a Un home llop xangainés a Dubai, la seua nova novel·la. Sergi Durà (València, 1973) es considera principalment un autor satíric que empra l'humor com a atractiu alhora que crítica, tal com va fer en el seu anterior títol, Coincidencias, en el qual va parodiar la corrupció política en la Comunitat. Ara la seua sàtira s'ha estés des de Xangai fins a Dubai passant per la Itàlia berlusconiana i els EUA, fins a atrapar el mateix autor, que no dubta a esgrimir una arpa de llop o udolar en més d'una de les presentacions del seu nou llibre, la qual cosa podria ocórrer aquesta mateixa vesprada a la Fnac València (19 hores), en una posada en escena que comptarà també amb un concert en directe del grup valencià Los Brackets.

P: No l'estarà posseint el personatge? 
R: Crec que la lluna fa molts anys que em va posseir i en aquest món, per a poder viure o sobreviure, quasi millor tenir diverses personalitats. Em passa com al personatge, que preferia ser vampir, però li va tocar ser home llop. Ser escriptor no és el que jo hauria triat. Preferiria ser futbolista professional, guanyar milions, que em faceen massatgets, casar-me amb una model, etcètera. Però em va tocar ser escriptor i estar tancat en una habitació amb l'ordinador.

P: Qui és aquest Home Llop xangainès?
R: És un home xinés, la qual cosa crec que representa als ciutadans de l'època actual, ja que és molt més probable nàixer xinés que belga. Aquest home ha viscut la seua primera etapa de la vida...

Continua llegint!

Los Brackets - Terror a Dubai

Se'n anà a Dubai des de la Xina
com un ciutadà xinés normal
li agrada dur la cara neta i fer
el gel amb aigua mineral
La pantalla tàctil del seu mòbil per a ell es el millor que hi ha
però açò nomes es aparença
quant sàpigues qui es no te'l voldràs trobar.

Diuen que en les nits de lluna plena
trau la seua verdadera personalitat
matant a quants es creuen en el seu camí
es un monstre, un mite del terror universal
Però hi ha una cosa que l'enveja, encara que ho va demanar
beure còctels de sang fresca, en festes als millors locals
Però siguent tan lleig s'haurà de conformar en ser
un home llop de pèl daurat.

Vigila el teu darrere, si pot et mossegarà
l'home llop que es de la Xina causa el terror a Dubai
Vigila el teu darrere, si pot et mossegarà
encara que ell preferiria poder xuplar-te la sang, tota la sang

Demà a les 19 hores en FNAC València, Los Brackets tocaran aquesta i altres cançons a la presentació de Un Home Llop Xangainés a Dubai.