Si la meua història sonara a una cançó hauria de ser la que a continuació vos servisc en dos versions, original:
I en transformació producte de John Landis.
El que jo anomenaré com el vídeo de tots els vídeos, ens va deixar una sèrie de compassos i sobretot imatges que crec han passat a l’inconscient col•lectiu. Recorde perfectament la primera vegada que ho vaig veure, era un diumenge vesprada i un dels meus cosins el tenia gravat en VHS, impressionant. No recorde si va posar un tros del mateix, o sencer, però vaig quedar impressionat, això va ser en el 84. Hui amb esta versió torne a quedar impressionat, vosaltres mateixos.
Del futur, de la soledat, de la immensitat del no esperat, del drama de la vida que avança imparable amb el temps inhumà.
Esta cançó que en un principi apareix en una escena de Black Hawk Down em sona a caminar per immenses i inhumanes avingudes sense fi on intuïm la presència d’un altre ser humà amb el que mai ens podrem comunicar, perquè només podem caminar i caminar en soledat, en una soledat tan gran que fa por, tant por com el vol dels helicòpters negres de combat.
De Blade Runner pel•lícula per a la que va ser composta està cançó de Vangelis a Dubai hui, amb l’edifici més alt del món, 160 plantes, 814 metres, i una ombra que al caure el sol sobre el mar s’estén infinita en el desert, com una agulla de futur perfecta, tan perfecta i artificial que des de la planta 124 on es troba el mirador només es pot albergar una sensació d’incredulitat i temor, davant d’eixe futur tan estrany que ja està ací.
Per a trencar amb tot l’anterior diré que els cotxes, m’agraden, però no m’importen en excés, no conduïsc. La cançó em pareix bona, molt bona, em parla de festa, de sarau, de mestissatge, de deixar-se portar sense més. A més i tot s’ha de dir, als peus del Burj Kalifa, on està la font més gran del món, segons diuen, els altaveus d’ambient posen prou flamenc durant les hores diürnes.
Però este home llop també té molt de joguet, de diversió per a ser compartit per tots, és un home llop molt feroç, també molt infantil per això, m’agrada posar este tall animat entre altres.
Una pel•lícula, el xica, el xic i platges infinites sense fi on per un espai de temps agrada refugiar-se el meu record divagant en el sabor de la felicitat que mai vaig viure.
Shakira té una cançó She Wolf, que a causa de la naturalesa, títol, contingut de la meua història potser fora més oportuna posar en este blog, però no. El vídeo que em va enamorar, que em va deixar bocabadat per sempre és este.
Per a no ser condemnat per masclista o antillei-paritat, i el clip de Shakira pot agradar molt als hòmens i dones a qui els agraden les dones. Vaig a continuació a posar unes imatges d’un home per a totes i tots a què els agraden els hòmens, en cançó de George Michael, romàntica i dolç, en la qual es mostren imatges d’un dels personatges masculins que apareixen al meu llibre.
Sens dubte este home llop és amant del vi roig, del cognac servit després del menjar durant un vol, i dels avions. Una sensació la de volar que trobem en els avions i en esta peça magistral.
